LA IMPORTÀNCIA DE LA OFERTA VINCULANT EN ELS CONTRACTES DE PRÉSTEC HIPOTECARI

Durant els anys de bonança econòmica, les entitats bancàries, centrades en la comercialització massiva i sistemàtica de préstecs hipotecaris, no van ser gaire respectuosos amb els requisits que exigia la legislació vigent pels seus contractes. Entre d’altres, per mitjà de la Ordre Ministerial de 5 de Maig del 1994 s’exigia que, el banc, en el moment de comercialitzar un préstec havia d’entregar, el que es coneix com LA OFERTA VINCULANT.

Des de la publicació d’aquesta Ordre Ministerial, per la contractació d’un préstec hipotecari s’exigia que el banc  entregués al client, amb una antelació mínima de 10 dies  abans de la firma de préstec la proposta vinculant, que consistia en un document emès pel banc on han de constar de forma comprensible totes les condiciones financeres del préstec. Aquest document ha de ser signat pel representant de l’entitat i entregat al client per la  seva efectiva comprensió i posterior signatura almenys 3 dies abans de la firma de contracte. La seva regulació ha canviat amb el temps atès que primer s’exigia per les hipoteques noves de quantia fins a 150.253.-Euros, però a partir del 8 de desembre del 2007, ja es va exigir per totes les hipoteques, amb independència de la seva quantia, obligació que es va mantenir fins el 29 de Juliol del 2012, moment en que la nova legislació elimina la seva obligatorietat, tot i que els usuaris sempre la poden sol·licitar.

La inexistència de proposta vinculant en un contracte de préstec hipotecari, o la seva confecció defectuosa, com passa en la majoria de casos, implica que posteriorment, en el cas de plantejar-se una reclamació a la entitat bancaria per  la inclusió de la clàusula sol en els contractes, la inexistència de la oferta vinculant facilita clarament poder acreditar la irregularitat i manca de transparència dels préstecs contractats, aconseguint així la anul·lació de la clàusula sol, i en la majoria de cassos, la devolució al usuari dels imports indegudament cobrats per la entitat.

Tot això NO significa que per impugnar un préstec amb clàusula sol sigui imprescindible acreditar la inexistència de la preceptiva oferta vinculant, atès que hi ha altres circumstàncies que també permeten arribar a les mateixes conclusions, però sí és cert que ho facilita molt tota vegada que l’incompliment del banc és evident i fàcil d’acreditar, aconseguint d’aquesta manera provant un incompliment del banc que sol portar a la declaració del contracte com abusiu, poc transparent i la consegüent declaració de nul·litat.

Pere VALLÈS MILLA -Advocat-